SOS PATRIMONI MARÍTIM DE MENORCA
  • Qui som
  • Què volem
  • Col·labora
  • robadones/museu de ses barques
  • Fotos
  • S'Altre Banda (Illa den Pintot, La Solana, etc.)
  • Patrimoni
  • Si vos plau, !!PROU!!
  • Noticies
  • Mercadet
  • Contacta
  • BARQUES DE MENORCA
  • Escrits
  • PORTS DE MENORCA
  • TROBADES
  • BUTLLETA D'INSCRIPCIO
  • Enllassos
  • Corregudes de barques (Regates)
  • swadeshi (autosuficiència)

Tu tries: Actor o espectador...

11/14/2013

0 Comments

 
 Emili de Balanzó  14/11/2013  

Possiblement sigui la llum d'aquests capvespres de tardor, la responsable d'aquesta sensació de melancolia. Llums d'una tardor que, fins ara, semblava tenir vocació de primavera i que, generosa ens regala unes postes de sol espectaculars i úniques de cels rogents i grocs i liles i negres i blaus.

Un meravellós espectacle que  fa que jo em quedi sorprès quan veig que pels nostres carrers -se nota que la temporada turística ja és història - tantes persones no s'ho miren, ni se miren,  sembla que just estan pendents d'un aparell telefònic, això sí, de darrera tecnologia, que del que els envolta. Joves i vells, homes i dones. Penso i me deman, bon amic, si aquesta curiosa epidèmia telefònica no ens està convertint en una societat d'autistes. De gent contradictòriament aïllada.

Ja veus que avui no som molt optimista. He recordat aquell poema de Passolini que diu: «dèbil home de la terra, fàcilment temptat i fàcilment corromput». La nostra debilitat és clara. Som proclius a l'adoració de les més  modernes i sofisticades tècniques. Ens dominen, ens segresten i noltros, sense cap remordiment, els som absolutament fidels.

No, no t'ho pensis, no som en absolut contrari als avenços de tot tipus sí aquests serveixen per fer-nos més lliures, més cultes, més solidaris, més feliços. El que me tem és que s'està produint un silenciós i constant canvi en les nostres pautes de comportament personal i social.

Participem enfervorits a tota casta de xarxes i ja no sabem que és de nom el nostre vesí de davant. Comprem, per exemple, a grans superfícies plenes de llums i músiques, farcides de temptadores ofertes i sinó entrem a facebook, mai sabrem si l'amable caixera es vol casar per primavera.

Ara som molt més universalistes però hem abandonat, oblidat, sembla, aquella societat petita, local, la nostra, en la que vivim.
Mira i veuràs el canvi produït i que sembla preocupar a poca, poquíssima gent. La Cámara de Comerç de Menorca viu els seus darrers dies, el veterà Foment del Turisme tanca portes, altres institucions i organismes importants del nostre teixit social passen pena per sobreviure, el mateix Ateneu de Maó, per exemple.

Què en queda avui d'Obra Cultural de Menorca o de tants moviments associatius que, petits o grossos, eren el pols autèntic de la societat menorquina...? En resum: s'està desmuntant el que en un temps la societat menorquina havia construït amb tanta passió i esforç. Un enderrosall que me tem que tindrà el seu cost, cost que, com sempre, haurem de pagar entre tots.

Signe del temps...? No ho sé prou bé. El que sí crec és que, com a ciutadans, hem dimitit de certes responsabililitats, que no som del tot innocents. On és aquella força d'antany, on són les nostres fermes esperances i il·lusions que, per exemple, van fer possible la transició política un cop mort el dictador...?

Un greu desànim, una considerable dosi de resignació, no faran mai que les coses millorin. No, ara ja no val mirar solament als polítics, siguin del color que siguin, ells no deixen de ser també simples ciutadans, amb responsabilitats especials, és cert, però ens cal recordar que la sobirania és nostra.

La meva i la teva, inclús. La responsabilitat idò, és també ben nostra. Hem dimitit de moltes responsabilitats com a ciutadans. Fiem de què sigui l'administració pública, del nivell que sigui, la que ens ho faci tot o quasi tot. Amb aquesta postura passiva hem passat de ser actors principals a simples espectadors.

Si això segueix aquest camí serem, a més, simples patidors del que certs poders - ni tan sols políticament democràtics - dissenyin i determinin.  Noltros serem simples extres d'una peli de la que ni sabrem l'argument.

Creus, per exemple, que avui seria possible crear l'Ateneu de Maó, el Cercle Artístic de Ciutadella, l'Orfeó Maonès, el Foment del Turisme o Joventuts Musicals...? Me tem la resposta. Una actitud apàtica, indiferent, el deixar que els altres facin el que noltros mateixos hauríem de fer, és la millor recepta per empobrir definitivament la nostra vida com a ciutadans. Les societats més fortes i pròsperes són aquelles que compten amb un teixit social ferm i compromès. La resta, amic meu: trista música de xaranga.
0 Comments

Menorca.info Elena Delgado, Maó 06/01/2012

1/6/2012

3 Comments

 
_Lluís Moll Riera.
Presidente de Amics de la Mar Port-Maó


Picture
3 Comments

Gent de casa "Trabajamos para que no se pierda el patrimonio marítimo" Lluís Moll Riera. Presidente de Amics de la Mar Port-Maó

1/6/2012

0 Comments

 
_
Autoficha
Me llamo Lluís Moll Riera, nací en Maó y tengo 41 años. Soy funcionario en el Ministerio de Defensa y presidente de Amics de la Mar Port Maó. Tengo una hija y vivo en pareja. Cuando tengo tiempo libre me apasiona arreglar embarcaciones y navegar con ellas.

 ¿Cómo comenzó a colaborar con Amics de la Mar?
Fue hace ocho o nueve años. Conocí la asociación a través de un socio y, al cabo de un año, ya tenía cargo directivo. Me animé por mi afición al mar y soy presidente desde el 19 de diciembre. El objetivo de Amics de la Mar es la preservación, divulgación y navegación del patrimonio marítimo. Actualmente somos unos 60 socios.

Desde que entró en el grupo, ¿cómo ha sido la evolución de la asociación?
Hemos ido evolucionando y nos hemos ocupado de recuperar las embarcaciones tradicionales menorquinas. Tenemos unas 90, que están almacenadas en la Pedrera de Robadones esperando un apadrinaje, personas que se interesen en ellas y que tengan ilusión.


¿Cuáles son las dificultades con las que se encuentran?
Tenemos pocos asociados y hay que luchar con eso. Teníamos proyectos para mostrar el patrimonio que hemos ido recuperando y que se almacena en las canteras pero, de un tiempo a esta parte y por circunstancias, nos hemos volcado más en la Isla Pinto. Robadones posee un microclima ideal para conservar la madera de las embarcaciones en condiciones. Decidimos no abrir al público por motivos de seguridad. Para dejarla en condiciones se necesita mucho dinero y el Consell no puede invertir en una propiedad privada.


¿Cómo va el tema de la Isla Pinto?
Nos gustaría conseguir un contrato con la Armada para tener continuidad en la Isla Pinto. Tenemos mucho interés y compromiso en seguir pero, si la Armada no nos dice nada ni qué podemos hacer, tendremos que plantearnos recuperar la pedrera.


¿Cómo han podido recuperar tantas barcas?
Normalmente es porque se va corriendo la voz de que alguien ya no quiere alguna embarcación o que se ha visto una. Ya nos conocen en los ámbitos náuticos y enseguida nos llaman. Una vez localizado, vamos y vemos en qué condiciones está. Si puede recuperarse, lo vamos a buscar y el propietario nos hace una donación, así pasa a formar parte de nuestro muestrario.


¿Cuáles son las joyas de la colección?
Hay de todo. Tenemos una “bolitxera” de 1850 que es la última que queda en Menorca aunque ya no podrá navegar, pero servirá para conseguir planos y hacer una réplica. Tenemos mariscadoras, botes menorquines, una balandra de 30 metros que se podría recuperar, “tèquines”... Nuestra intención es que todo este patrimonio no se pierda. Además, tenemos contactos en todo el litoral español y algunos puntos del extranjero. Llevamos el nombre de Menorca donde quiera que vayamos a navegar.

Compartir esta noticia          
2 comentarios Página 1 de 1
  • 2  |  Menorquín viajero  |  06-01-2012 - 12:47:37 Es una pena la poca sensibilidad institucional y ciudadana conn una de las principales señas de identidad de Menorca. Menorca ha vivido siglos sirviéndose de "la mar" y parece que reneguemos de ello. He visto lo de Robadones y lo que hay ahí es una maravilla, aunque dan ganas de llorar. Cualquier pueblo o ciudad marinera del mundo que se precie tiene su museo del mar o marítimo o del pescador o de la náutica. Es un tema que gusta y atrae visitantes, en todas partes. Dejo a los políticos por inútiles, preocupados en hacer cárceles, ir cambiando el nombre de la ciudad o en pensar como sacar rendimiento del terreno a base chalets. Pero ¿cómo no sale un empresario con bemoles para tirar adelante un proyecto así? Un museo marítimo activo sería una gran cosa: visitas, espacios para reuniones y seminarios (no necesariamente ligados al tema), espacio de ocio, escuela de navegación clásica, restauración de barcas y venta a coleccionistas, mantenimiento. Con unos pocos de cientos de miles de euros se podría empezar paso a paso. Gente entusiasta disponible hay mucha. Si hay para arreglar la isla del hospital, seguro que hay para algo así. Doy ánimos a gente como Lluís Moll y a Amics de la Mar del Port de Maó. Si alguien me pide en que se podría invertir en Menorca, le diría que en esto!

  • 1  |  Bep  |  06-01-2012 - 10:58:18 Ànim i molta sort.

0 Comments

BENVINGUDA SA NOVA JUNTA

1/6/2012

3 Comments

 
_
NOVA JUNTA DE AMICS DE LA MAR PORT-MAÓ
AHIR VA SER NOMBRAT PER UNANIMITAT PRESIDENT d'AMPM
EN LLUIS MOLL
QUE ENCAPÇALA A SA RESTA DE TRIPULACIO (ANGEL, SANTI C, SANTI F, I JAUME)
QU'EN SOU DE VALENTS AL.LOTS,
MOLTA SORT
QUE SA LLARGA SINGLADURA (ROBADONES-ILLA PINTOT-ETC) NO ES SENZILLA
SI QUE S'ARJAU ES FORT I S'ESCOTA ESTA BEN TRAVADA
VINDREM TOTS A FER BANDA, QUE HI HA RATXES DE TRAMUNTANA.
UN RECONAIXAMENT TAMBE PER SA FEINA DE SA JUNTA ACABADA.

20/12/2011
3 Comments

UN BON MOMENT PER FER-TE SOCI@ I PARTICIPAR. BENVINGUTS!! Assemblea General dissabte 3 de desembre a les 11h

11/19/2011

3 Comments

 
Convocatòria d’Assemblea General La Junta Directiva convoca tots els associats a Assemblea General ordinària el dissabte, 3 de desembre, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Maó, a les 11 hores en primera convocatòria i a les11:30 en segona, amb el següent ordre del dia:

1.      Obertura i presentació de l’acte a càrrec del president

2.      Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior

3.      Memòria d’activitats 2010

4.      Estat de comptes 2010

5.      Avançament de memòria d’activitats de 2011

6.      Estat de comptes 2011 al dia d’avui

7.      Renovació de Junta Directiva

8.      Torn obert de paraules

Maó, 3 de novembre de 2011


3 Comments

Un paisatge de pedra 1

11/15/2011

3 Comments

 
Josep Portella Coll  DIARI MENORCA15/11/201De tant en tant vaig a fer una volta per Santa Ponça. És una visita recomanable, agradable. En aquella espècie de catedral maresa, vaig recordar com, fa més de deu anys, el Ple del Consell Insular va aprovar la  seva declaració com a Bé d’Interès Cultural. La declaració no va tenir molta repercussió, però no per això és d’importància menor. L’atenció a les pedreres com espais d’interès etnològic (però també com espais monumentals arquitectònics que ha construït l’home) és molt recent. De fet, sense la vinguda de Letícia Sauleau a Menorca, i sense la seva insistència en la recuperació de les pedreres de s’Hostal (Ciutadella), potser avui ni Robadones ni Santa Ponça, ni altres, serien considerats béns d’interès cultural. Possiblement, algunes d’aquestes haurien servit per dipositar-hi peltret i restes d’aquesta societat de consum que genera tants residus que no sabem què n’hem de fer. Per iniciativa de Líthica, aquelles pedreres de Ciutadella, fins fa uns anys condemnat a ésser un abocador il·legal, és avui un atractiu de visita i marc ideal per a la celebració d’accions culturals i artístiques. Una vegada més s’ha demostrat que l’associacionisme cultural dóna fruits i és capaç d’assolir fites que semblen somnis. L’any 2000 no ens vam limitar a declarar Santa Ponça com a BIC, sinó que hi van dedicar uns diners per deixar-la bé. Durant dècades, aquell espai havia servit de femer de tot tipus de material: electrodomèstics, vehicles, brutícia, peltret, etc., que s’havia dipositat tant en l’interior de la pedrera com en el seu entorn. La contemplació de la imatge d’abandó i de  porqueria encara era més penosa si pensàvem que es tractava d’un Bé d’Interès Cultural. L’actuació de recuperació va ser únicament de neteja i adequació, amb la creació d’itineraris marcats per poder visitar el conjunt. A pesar de la simplicitat de la feina, el resultat ens va brindar una panoràmica totalment diferent de l’indret. Amb una petita intervenció, les pedreres convidaven a passejar. En aquella ocasió, van quedar dues qüestions pendents: per un costat, la creació d’un mirador a la part alta, per assegurar un lloc per la contemplació del buit majestuós; per altre, assegurar els cantells superiors del perímetre de la pedrera per evitar la caiguda de cantons i pedres. Encara no s’ha fet.
En la visita de l’altre dia vaig poder sentir la satisfacció de veure que tot està com fa deu anys. Els visitants han respectat l’espai, han entès que és un bé per a tothom.
osep Portella Coll

NOTA ACLARATORIA:
Voste mos disculpara senyor Portella pero, esteim totalment d'acord amb lo que afirma en quant a sa meritoria feina de la señora Laetitia Lara.
Cal empero aclarir que s'associacio d'amics de la mar tambe havia començat sa recuperacio de sa Pedrera den Robadones i enmagatzematge de ses barques a nes seu interior.
3 Comments

La gloria de la pesca tradicional sobrevive.

11/15/2011

6 Comments

 
Picture


Tras 45 años de actividad, el llaüt pesquero profesional más antiguo del puerto de Ciutadella, el "María Gloria", pasa a ser propiedad del Ayuntamiento y será custodiado por Amics de la Mar

DIARI MENORCA
Rubén P. Atienza,  Ciutadella  15/11/2011

La embarcación de pesca profesional más antigua del puerto de Ciutadella, el llaüt “María Gloria”, se resiste a abandonar el mar, su casa durante los ultimos 45 años desde que fuera botado por primera vez el 19 de marzo de 1966. El pasado 30 de octubre, la barca de artes menores puso punto y final a la actividad profesional, y gracias a un acuerdo a tres bandas, entre el propietario José María Mercadal, el Ayuntamiento de Ciutadella y Amics de la Mar, la embarcación se ha salvado de se desballestada al pasar a manos de una institución.

Esta previsto que hoy mismo se firme ante notario la cesión del bien al Consistorio, que a su vez sellará un convenio para que la entidad cultural relacionada con las actividades etnológicas y culturales de la mar custodie la barca para la recuperación y difusión de la navegación tradicional.

Tres generaciones
Confesaba ayer el todavía propietario, José María Mercadal, que le daba “mucha pena” entregar una barca de gran significado para una familia que durante tres generaciones se ha dedicado a la actividad pesquera. La afición comenzó con su abuelo Agustín Mercadal Ribot y su padre Pedro Mercadal Cortés, a quien “les gustaba ir a pescar a Macarella en verano”. De su propiedad fueron también las embarcaciones pesqueras “El Farragut” primero y después “Pedrito”, que tras sufrir un temporal de mestral “y pasarlo mal”, recuerda Mercadal, su padre encargó al “mestre d’aixa” Joan Cerdà Cifré que se construyera un llaüt más fuerte y sólido de 40 palmos”, que acabó siendo el “María Gloria”. Y así nació una embarcación gemela (se hizo con el mismo patrón) que otros emblemáticos barcos tradicionales de Ciutadella, como el “San Rafael” y el “Besitos”, bote insignia de Amics de la Mar.

Las barcas de madera “son caras de mantener” y la falta de patrones en el puerto que se hagan cargo de su explotación son dos de los factores que han propiciado que el “María Gloria” pase a la denominada lista octava, la reservada para barcos propiedad de diferentes instituciones. No obstante, el llaüt, con su eslora de 8,26 metros y la manga de 2,57, se retira en un estado de forma óptimo haciendo gala de que las construcciones tradicionales tienen mucho aguante.

Como anécdota, comenta Mercadal que su padre compró en 1965 un motor de la marca Perkins importado desde Inglaterra que ha estado funcionando a la perfección hasta hace poco. Lo curioso es que el mecanismo propulsor de tres cilindros, “el no va más de los motores de la época”, fue adquirido por 75.000 pesetas, un dinero con el que por aquella época “te podías comprar una casa en el centro de Ciutadella”, señala.

La gloria del puerto
A lo largo del último medio siglo, las embarcaciones propiedad de la familia Mercadal han sido explotadas por doce patrones diferentes. La saga familiar no continuará con la actividad pesquera, pero al menos la barca seguirá amarrada en el puerto de Ciutadella como testimonio de una navegación y una actividad artesanal que poco a poco va perdiendo peso en la Isla.

Bajo la propiedad del Ayuntamiento y la supervisión de Amics de la Mar, el llaüt que fuera propiedad de los Mercadal seguirá siendo durante muchos años una vieja gloria del puerto de Ciutadella, la misma que logro sobrevivir, gracias a sendas restauraciones, a las devastadoras “rissagues” de 1984 y 2006.
6 Comments

La propiedad cede gratuitamente las canteras de s’Hostal a la Fundació Líthica por tiempo ilimitado

10/20/2011

6 Comments

 
La cesión será gratuita y condicionada a que se mantengan sus fines culturales, medioambientales y de uso público.

La asamblea de la asociación Líthica dio ayer por la mañana su visto bueno y, si los plazos previstos no se tuercen, a principios de diciembre la que se denominará Fundació Líthica Pedreres de s'Hostal será ya una realidad.

Una de las cuestiones más significativas de este paso, que venía hablándose desde hace ya unos años, y según explicó ayer tarde la presidenta de la asociación Líthica Laetitia Lara, es que la propiedad cederá el uso a la futura Fundació de las canteras de s'Hostal de Ciutadella por un tiempo ilimitado y completamente gratuito, con la condición de que se mantengan sus actuales fines culturales y medioambientales, además de su uso público. De no respetarse esa condición, la Fundació perdería todos los derechos y se anularía la cesión.

Este punto, sin duda, es visto por Líthica como «muy importante, ya que da continuidad al proyecto» y, además, dijo Laetitia Lara, «en cierta manera lo devuelve a Menorca, en el sentido de que el proyecto de las canteras nació desde fuera de la Isla y ahora, con la entrada de la propiedad, se recupera y echa raíces». Lara destacó que la iniciativa de ceder el uso de las canteras fue de la propiedad, por lo que «estamos muy agradecidos y con ganas de que el proyecto continúe con más fuerza, para lo que necesitamos más que nunca también a los socios».

Después de la luz verde dada por la asamblea, el próximo paso se dará hacia final de este mes de octubre, con la firma del acta fundacional de la Fundació. Los cinco patronos fundadores serán la propia Laetitia Lara y las cuatro propietarias de las canteras de s'Hostal, las hermanas Paca, Rita, Lourdes y Susana Pons Pons (hijas de los fallecidos Sergio Pons Fedelich y Juanita Pons). Luego, el acta deberá remitirse al Registro de Fundaciones y se espera que quede creada entre finales de noviembre y principios de diciembre.

De momento, asociación y Fundació Líthica Pedreres de s'Hostal funcionarían en paralelo, aunque la intención es que a la larga, puede que a principios de 2012, sea la Fundació quien asuma ya la gestión de las canteras y coja las riendas de todo.

Otra de las intenciones es que en el futuro Patronato, además de los fundadores, se integren como patronos hasta trece miembros, entre ellos Consell de Menorca y Ajuntament de Ciutadella («que aún no han dado su conformidad») y algunas personas con perfiles técnicos (como un arquitecto, un abogado o un empresario).

6 Comments

JA HEM ADOBAT SA PORTA

6/4/2011

7 Comments

 
Despres de mes d'un any en que -sauvatges- van forçar i rompre sa porta de sa pedrera i que incomprenssiblement sa actual junta res ha fet per adobarle durant aquet temps, un petit grup de associats "s'han posat ses piles i" l'han arreglada. Ara es pany funciona i tanca, ses frontisses obren i tanques i ses planxes tornen a estar ben rematxades.
Encara que fa un parell de semanes i van tornar ha haver-hi furts a algunes barques i remolcs seguin avant a tota vela, poc a poc i amb bones.
Si teniu interes en aporta sa vostra ajuda -qualssevol que sigui que bonament pogueu oferir- vos esperam cada diumenge mati de 9 a 1.
Robadones PUBLICA.
7 Comments

ESPEREM EL SUPORT INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA, L'AJUNTAMENT D'ES CASTELL I EL DE MAÓ.

5/6/2011

7 Comments

 
ES SOCIS D'AMICS DE LA MAR VAN DEMANAR A NES SEU PRESIDENT SI ESTAVEN AL CORRENT ES PAGOS DES LLOGUERS DE SA PEDRERA DEN ROBADONES.

AQUET VA RESPONDRE QUE NO S'HAVIA PAGAT EL 2010 PERQUE EL PROPIETARI DE SA PEDRERA LI VA DIR QUE NO ADMITIRIA CAP PAGO I QUE SI AIXI HO FESSIN ELS HI RETORNARIA D'INMEDIAT.

AIXI HO CORROBORA EL TRESORER D'AMICS DE LA MAR, DIENT QUE EFECTIVAMENT, ELS PAGAMENTS CORRESPONETS ALS LLOGUERS HAVIEN QUEDAT ATURATS PER ORDRE DES PRESIDENT.

AL SER ELS PAGAMENTS ANUALS I EFECTUARSE DINS DEL PRIMER SEMESTRE RESULTA QUE EL 2010 ESTA IMPAGAT I EL 2011 D'AQUI A UN MES TAMBE HO ESTARA, AÇO SERIEN DUES ANUALITATS INCOMPLINT EL DEURE AMB L'ARRENDADOR, LA PROPIETAT DE ROBADONES.

NO S'ENTEN QUE L'ACTUAL PRESIDENT NO HAGI FET S'INGRES BANCARI NI TAMPOC HAGI DIPOSSITAT S'IMPORT A S'AJUNTAMENT O JUTJAT EN EL CAS DE SER RETORNAT PER L'ARRENDATARI.

EL PRESIDENT SERVIRA D'AQUESTA MANERA I EN SAFATA DE  PLATA AL PROPIETARI EL DESNONAMENT D'AQUI A UN MES, PER FALTA DE PAGAMENT DE DOS ANYS CONSSECUTIUS.

PER ALTRE BANDA HEM SENTIT A COMENTAR QUE HI HA UNS PARTICULARS PROPERS A LA FAMILIA PROPIETARIA QUE VOLEN COMPRAR ROBADONES.

FA DOS ANYS A FORNELLS EN UNA ASSAMBLEA DE LES DUES ASSOCIACIONS (AMICS MAR MENORCA I AMICS MAR PORT-MAÓ) EL MATEIX PRESIDENT DE PORT-MAÓ JA VA SOBTAR A TOTS AL  PROPOSAR L'ABANDONAMENT DE ROBADONES, COSA QUE NATURALMENT FOU REFUSAT  PEL TOTS ELS SOCIS ASSISTENTS DE LES DUES ASSOCIACIONS.

AIXI COM TAMBE FOU REFUSADA LA SURREALISTE IDEIA DE PERMETRE A LA PROPIETAT RECUPERAR L'US DE MITJA PEDRERA PER TAL DE LLOGARLE A UNA CONEGUDA EMPRESA DE CONSTRUCCIO D'BRES PUBLIQUES I ALLOTJAR-HI MAQUINARIA FEIXUGA, CAMIONS, RETROEXCAVADORES, ETC. UN BIC/GARATGE, FORMIDABLE.

ESTA MOLT CLAR A QUINS  INTERESOS NO REPRESENTA ES PRESIDENT D'AMICS DE LA MAR PORT-MAÓ QUE HAVIA AMAGAT FINS ARA TOTA AQUESTA INFORMACIO ALS SOCIS.

ELS AMICS DE LA ISLA DEL HOSPITAL NO PAGUEN CAP LLOGUER A L'AJUNTAMENT DE MAÓ PER LA RECUPERACIO DE L'ILLA, MENTRES QUE AMICS DE LA MAR PORT MAÓ, SI, QUE ESTA PAGANT DURANT ANYS I ANYS UN LLOGUER QUE ENS OFEGA COM ASSOCIACIO PERO IGUALMENT SEGUIM SALVANT PATRIMONI MARITIM I MANTENIM ROBADONES I S'ILLA DEN PINTOT PER LES FUTURES GENERACIONS.

CAL ACTUAR D'INMEDIAT I PAGAR 2.600€ DE L'ANUALITAT DEL 2010 I DINTRE D'UN MES 2.600€ MES DEL 2011.

ESPEREM EL SUPORT INSTITUCIONAL DEL CONSELL DE MENORCA, L'AJUNTAMENT D'ES CASTELL I EL DE MAÓ.



7 Comments
<<Previous
    El nostre grup al Facebook

    Categories

    All
    Actualitat


    Arxius

    November 2013
    January 2012
    November 2011
    October 2011
    June 2011
    May 2011
    February 2011
    June 2009


    rss
Con tecnología de Crea tu propio sitio web con las plantillas personalizables.
- Implementat per: Context | serveis per a internet