Convocatòria d’Assemblea General La Junta Directiva convoca tots els associats a Assemblea General ordinària el dissabte, 3 de desembre, a la Sala de Plens de l’ajuntament de Maó, a les 11 hores en primera convocatòria i a les11:30 en segona, amb el següent ordre del dia:

1.      Obertura i presentació de l’acte a càrrec del president

2.      Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior

3.      Memòria d’activitats 2010

4.      Estat de comptes 2010

5.      Avançament de memòria d’activitats de 2011

6.      Estat de comptes 2011 al dia d’avui

7.      Renovació de Junta Directiva

8.      Torn obert de paraules

Maó, 3 de novembre de 2011

Josep Portella Coll  DIARI MENORCA15/11/201De tant en tant vaig a fer una volta per Santa Ponça. És una visita recomanable, agradable. En aquella espècie de catedral maresa, vaig recordar com, fa més de deu anys, el Ple del Consell Insular va aprovar la  seva declaració com a Bé d’Interès Cultural. La declaració no va tenir molta repercussió, però no per això és d’importància menor. L’atenció a les pedreres com espais d’interès etnològic (però també com espais monumentals arquitectònics que ha construït l’home) és molt recent. De fet, sense la vinguda de Letícia Sauleau a Menorca, i sense la seva insistència en la recuperació de les pedreres de s’Hostal (Ciutadella), potser avui ni Robadones ni Santa Ponça, ni altres, serien considerats béns d’interès cultural. Possiblement, algunes d’aquestes haurien servit per dipositar-hi peltret i restes d’aquesta societat de consum que genera tants residus que no sabem què n’hem de fer. Per iniciativa de Líthica, aquelles pedreres de Ciutadella, fins fa uns anys condemnat a ésser un abocador il·legal, és avui un atractiu de visita i marc ideal per a la celebració d’accions culturals i artístiques. Una vegada més s’ha demostrat que l’associacionisme cultural dóna fruits i és capaç d’assolir fites que semblen somnis. L’any 2000 no ens vam limitar a declarar Santa Ponça com a BIC, sinó que hi van dedicar uns diners per deixar-la bé. Durant dècades, aquell espai havia servit de femer de tot tipus de material: electrodomèstics, vehicles, brutícia, peltret, etc., que s’havia dipositat tant en l’interior de la pedrera com en el seu entorn. La contemplació de la imatge d’abandó i de  porqueria encara era més penosa si pensàvem que es tractava d’un Bé d’Interès Cultural. L’actuació de recuperació va ser únicament de neteja i adequació, amb la creació d’itineraris marcats per poder visitar el conjunt. A pesar de la simplicitat de la feina, el resultat ens va brindar una panoràmica totalment diferent de l’indret. Amb una petita intervenció, les pedreres convidaven a passejar. En aquella ocasió, van quedar dues qüestions pendents: per un costat, la creació d’un mirador a la part alta, per assegurar un lloc per la contemplació del buit majestuós; per altre, assegurar els cantells superiors del perímetre de la pedrera per evitar la caiguda de cantons i pedres. Encara no s’ha fet.
En la visita de l’altre dia vaig poder sentir la satisfacció de veure que tot està com fa deu anys. Els visitants han respectat l’espai, han entès que és un bé per a tothom.
osep Portella Coll

NOTA ACLARATORIA:
Voste mos disculpara senyor Portella pero, esteim totalment d'acord amb lo que afirma en quant a sa meritoria feina de la señora Laetitia Lara.
Cal empero aclarir que s'associacio d'amics de la mar tambe havia començat sa recuperacio de sa Pedrera den Robadones i enmagatzematge de ses barques a nes seu interior.

Tras 45 años de actividad, el llaüt pesquero profesional más antiguo del puerto de Ciutadella, el "María Gloria", pasa a ser propiedad del Ayuntamiento y será custodiado por Amics de la Mar

DIARI MENORCA
Rubén P. Atienza,  Ciutadella  15/11/2011

La embarcación de pesca profesional más antigua del puerto de Ciutadella, el llaüt “María Gloria”, se resiste a abandonar el mar, su casa durante los ultimos 45 años desde que fuera botado por primera vez el 19 de marzo de 1966. El pasado 30 de octubre, la barca de artes menores puso punto y final a la actividad profesional, y gracias a un acuerdo a tres bandas, entre el propietario José María Mercadal, el Ayuntamiento de Ciutadella y Amics de la Mar, la embarcación se ha salvado de se desballestada al pasar a manos de una institución.

Esta previsto que hoy mismo se firme ante notario la cesión del bien al Consistorio, que a su vez sellará un convenio para que la entidad cultural relacionada con las actividades etnológicas y culturales de la mar custodie la barca para la recuperación y difusión de la navegación tradicional.

Tres generaciones
Confesaba ayer el todavía propietario, José María Mercadal, que le daba “mucha pena” entregar una barca de gran significado para una familia que durante tres generaciones se ha dedicado a la actividad pesquera. La afición comenzó con su abuelo Agustín Mercadal Ribot y su padre Pedro Mercadal Cortés, a quien “les gustaba ir a pescar a Macarella en verano”. De su propiedad fueron también las embarcaciones pesqueras “El Farragut” primero y después “Pedrito”, que tras sufrir un temporal de mestral “y pasarlo mal”, recuerda Mercadal, su padre encargó al “mestre d’aixa” Joan Cerdà Cifré que se construyera un llaüt más fuerte y sólido de 40 palmos”, que acabó siendo el “María Gloria”. Y así nació una embarcación gemela (se hizo con el mismo patrón) que otros emblemáticos barcos tradicionales de Ciutadella, como el “San Rafael” y el “Besitos”, bote insignia de Amics de la Mar.

Las barcas de madera “son caras de mantener” y la falta de patrones en el puerto que se hagan cargo de su explotación son dos de los factores que han propiciado que el “María Gloria” pase a la denominada lista octava, la reservada para barcos propiedad de diferentes instituciones. No obstante, el llaüt, con su eslora de 8,26 metros y la manga de 2,57, se retira en un estado de forma óptimo haciendo gala de que las construcciones tradicionales tienen mucho aguante.

Como anécdota, comenta Mercadal que su padre compró en 1965 un motor de la marca Perkins importado desde Inglaterra que ha estado funcionando a la perfección hasta hace poco. Lo curioso es que el mecanismo propulsor de tres cilindros, “el no va más de los motores de la época”, fue adquirido por 75.000 pesetas, un dinero con el que por aquella época “te podías comprar una casa en el centro de Ciutadella”, señala.

La gloria del puerto
A lo largo del último medio siglo, las embarcaciones propiedad de la familia Mercadal han sido explotadas por doce patrones diferentes. La saga familiar no continuará con la actividad pesquera, pero al menos la barca seguirá amarrada en el puerto de Ciutadella como testimonio de una navegación y una actividad artesanal que poco a poco va perdiendo peso en la Isla.

Bajo la propiedad del Ayuntamiento y la supervisión de Amics de la Mar, el llaüt que fuera propiedad de los Mercadal seguirá siendo durante muchos años una vieja gloria del puerto de Ciutadella, la misma que logro sobrevivir, gracias a sendas restauraciones, a las devastadoras “rissagues” de 1984 y 2006.