https://www.ultimahora.es/noticias/local/2024/04/30/2154193/caso-puertos-levantado-secreto-sumario-tras-cuatro-anos.html
La Autoridad Portuaria de Baleares
(Autoritat Dinerària com deia aquell)
i el reguitzell de presidents que van desfilant davant
els jutges i alguns tancats.
Qui controla els diners públics, nostres, que no son emprats degudament.
Una historia repetitiva, que fa mal a tots, als partits polítics que son els que posen als presidents, però mes mal fa a la nostre delicada democràcia.
Fins quan?
La Autoridad Portuaria de Baleares
(Autoritat Dinerària com deia aquell)
i el reguitzell de presidents que van desfilant davant
els jutges i alguns tancats.
Qui controla els diners públics, nostres, que no son emprats degudament.
Una historia repetitiva, que fa mal a tots, als partits polítics que son els que posen als presidents, però mes mal fa a la nostre delicada democràcia.
Fins quan?
"KEEP ROCKING PRESIDENTS D'APB"
Es Tros des Carbo a Sa Riba Nova de Port-Maó
(en temps de sa republica anomenat Moll des Vapor La Corse)
Edifici public, Patrimoni Portuari Maonès
Construcció any 1900 aproximadament
Antics magatzems del carbó de Cia.Trasmediterranea
fotos any 2012
Aquestes arcades feien nosa per col·locar
els nous contenidors/oficines
i "de la noche a la mañana" van desaparèixer.
Període "Gual de Torrella"
o mes ben dit, PSOE, Mes per Mallorca, Mes per Menorca
Concessió de nous amarraments per a embarcacions
de llista 6ª/charter,
a una empresa amb seu a Mallorca
FOTOS ANY 2018
Aconseguir amarraments es molt difícil avui en dia, però aconseguir, també, un local al davant mateix dels
amarraments, ja es cosa de pura màgia.
Pero, si, si es possible, i a mes un local public, que segurament devia guanyar un complicat
concurs de adjudicacio (?).
Be, tot es possible, però.....
que es açò?
mes màgia?
on son ses històriques arcades monumentals del seu interior?
que es açò?
mes màgia?
on son ses històriques arcades monumentals del seu interior?
idò no, no hi son
!han desaparegut¡
unes arcades de mitja volta d'unes dimensions fora de lo corrent
sense que ningú ho hagi vist, no hi son, han desaparegut.
mes màgia!
i uns preciosos, moderns i metalics contenidors/oficina i serveis,
han pres possessió del nou espai on eren les arcades, històriques si,
però molestes per donar cabuda a les noves necessitats de fer doblers d'alguns.
Cal recordar, baix la batuta de:
PSOE/MES PER MALLORCA/MES PER MENORCA
I ARA SEMBLA QUE TRAURAN ES CAP DE TURC
I HAN POSARAN UN ALTRE PER "KEEP ROCKING"
Una pregnta inocent,
qui i quan restituira ses arcades monumentals de pedra de mares?
I OBRIRA UN ESPAI PUBLIC PORTUARI A NELS SEUS PROPIETARIS,
LES CIUTADANES I CIUTADANS.
el PSOE?, MES?... JA!
han pres possessió del nou espai on eren les arcades, històriques si,
però molestes per donar cabuda a les noves necessitats de fer doblers d'alguns.
Cal recordar, baix la batuta de:
PSOE/MES PER MALLORCA/MES PER MENORCA
I ARA SEMBLA QUE TRAURAN ES CAP DE TURC
I HAN POSARAN UN ALTRE PER "KEEP ROCKING"
Una pregnta inocent,
qui i quan restituira ses arcades monumentals de pedra de mares?
I OBRIRA UN ESPAI PUBLIC PORTUARI A NELS SEUS PROPIETARIS,
LES CIUTADANES I CIUTADANS.
el PSOE?, MES?... JA!
Port-Maó
ADÉU A NES DARRER TROS VERGE SENSE CIMENT
"CALES FIGUERASSES i EL REPÒS DEL REI"
Autoridad Portuaria malmet sa darrera zona verge des port.
Cala Figuerasses i El Repòs del Rei.
Sa darrera zona verge de Port-Maó tenen els dies contats.
Ses obres van començar a nes Moll den Pons, Punta de na Quefeies fins Cala Corp. Segons es projecte redactat i aprovat, consistia en una plataforma de llenya, amb poc impacte ambiental, però en realitat al que s'ha fet ha sigut camions formigonera vessant tones i tones de formigo i bagatge brut contaminant, des de es Moll den Pons fins Cala Corp. Uns molls de formigo on durant segles nomes hi havia penyal i natura, amarraments..."dineritos"
Pero la cosa no acaba aqui, no! cal fer mes i mes, continuar els molls de formigo des de Cala Corp fins a Alfonduco i conectar amb Cala Figuera, passant per sobre una zona verge com es Cala Fontanelles, Cala Figuerasses i el Repos del Rei, casi res! miles de nous amarraments i milions de dineritos cap a Madrid.
Poc a poc han anat caient, una darrera s’altre, ses cales verges de un gran port natural, es allò de...Que no volem turisme! idò.
Cala Llonga, Cala Pedrera i ara Cala Figuerasses, nomes quedarà Cala Teulera, però aquesta encara que no urbanitzada si que esta col·lapsada de fondejos durant l’època estiuenca que no hi quep ni un fil.
Cala Teulera mai ha estat una zona de bany, mes be pocs gosaven nedar-hi degut a la dificultat de davallar es penyal i sa gran fondària de ses seves aigus de vorera.
Ara s’ambició recaptadora de un organisme estatal i asocial com es Autoridad Portuaria de Baleares, pensa fer-hi una passarel·la per instal·lar mes amarratges (amb tarifes que ses economies ciutadanes locals no podran pagar) amb el pretexta enganyós de “reconstruir un antic moll” on mai hi havia hagut cap moll, sols fang, pedres i unes grans figueres, segons la Historia de Menorca de John Amstrong, era una cala on s’hi mariscava, nedant a fons i fent alè, per agafar osties, The Oysters Cove.
Gracies a nes batle de Es Castell (PP) i Autoridad Portuaria (PSOE i Mes) perdrem per sempre mes, sa darrera cala verge de Port-Maó, dretes, esquerres, casta política.
No diuen res ses associacions relacionades amb es port i sa natura?
http://www.portsdebalears.com/ca/ca/noticia/lapb-reconstrueix-els-molls-de-cala-sant-antoni-i-cala-figuerassa-al-port-de-ma%C3%B3
https://ib3.org/es-castell-recuperara-la-zona-de-bany-de-cala-figuerassa
foto de la web de
http://www.gabrielmontanes.com/Venecia-Beach-Club
d'un projecte sobre Casa Venecia.
http://www.gabrielmontanes.com/Venecia-Beach-Club
d'un projecte sobre Casa Venecia.
fotos de sa caseta den Pelaia, abans dels anys setanta
Marina Deportiva Menorca S.L.
demana el canvi d'usos de la denominada “Caseta Venecia”
Model de al·legacions que podeu modificar i emprar per presentar a Autoritat Portuària
(DEMÀ 10/08/2018 ACABA EL PLAÇ PER PODER FER-HO)
A AUTORITAT PORTUÀRIA DE LES ILLES BALEARS
D/Da.................................................................., major d’edat, titular del DN.............I........................................, amb domicili al............................................... ................., de ...............................,província de.............................................., tfn ................................................................................., davant Autoritat Portuària de les Illes Balears, em persono i
EXPOSO
1. Que en data 14 de juliol de 2018 el BOE número 170 a la secció V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales. Ministerio de Fomento, publica que Marina Deportiva Menorca S.L. demana el canvi d'usos de la denominada “Caseta Venecia”, inclosa dins la concessió, per ampliar-lo incorporant el comerç d'efectes nàutics i altres usos recreatius i de restauració.
Dintre d’aquest termini aquest interessat formula les següents i fonamentades
AL.LEGACIONS
I.- SITUACIÓ DE L’EDIFICI
L’edifici VENECIA és un edifici històric, construït sobre un sòl classificat com a urbà i qualificat com a sistema portuari SP pel PGOU de Maó. L’article 111 d’aquestes normes urbanístiques estableix que “La destinació de les àrees portuàries és la ubicació de les activitats relacionades amb el port. S’admetran els usos de tallers, magatzems, oficines i, comerç, i els serveis directament relacionats amb aquests usos, així com altres usos previstos en els seus plans especials.”
La Delimitación de Espacios y usos Portuarios (DEUP) estableix per l’anomenat edifici Venecia una nota atribució d’ús, categoria 5, relatiu al Nàutic, Esportiu, complementari, interactiu Port-Ciutat, és a dir, com a Serveis complementaris a la nàutica i serveis comercials que permetin la integració Port-Ciutat.
L’edifici Venecia està ubicat a s’Altra Banda des Port, envoltat de zona d’edificis qualificats com a zona 4d i 4e de l’àmbit del nucli urbà residencial de sant Antoni. Segons l’article 10.f de la modificació número 42 que regula aquest àmbit, únicament es permet l’ús exclusiu d’habitatge unifamiliar aïllat, per la qual cosa, no es permet cap ús no residencial, en tota la zona que envolta l’edifici Venecia.
D’aquesta forma, tant de l’establert al DEUP com al PGOU, no es possible que es pugui permetre una activitat de “launch and events”, es a dir, festes i copes, com ells mateixos es publiciten, i que contradiuen els usos legalment establerts per la legislació portuària i per la vinculació als usos del planejament.
II.- PROTECCIÓ DE L’EDIFICI
Si aquest primer argument, no fos ja prou contundent per denegar el canvi de la concessió per permetre un ús no admès, L’immoble objecte de la concessió demanial, és a dir l’Edifici Venecia, forma part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Consell Insular de Menorca, i del Catàleg Etnològic de Patrimoni Històric Municipal de Maó.
Aquesta protecció que obliga el seu manteniment i conservació, ha de vetllar per la preservació de l’edifici, i en concret, quant a la seva definició com a: “Magatzem de barca i estris de pescador amb habitatge de dues plantes incorporada a sobre, rodejada d’aigua amb passadís d’accés.
Si això no fos suficient encara per impedir aquest nou ús que se li vol donar a l’edifici, i que perjudica aquesta naturalesa del bé, s’ha de fer constar que no consta el necessari informe de l’administració competent, és a dir, de l’Administració de protecció de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, informe preceptiu, sense el qual no es pot aprovar cap actuació sobre aquest immoble, i molt menys un canvi d’ús del mateix.
III.- ACCÉS A L’EDIFICI
El vials que comuniquen la Caseta Venècia amb la resta de l'illa tenen unes dimensions que dificulten un trànsit fluït i en condicions necessaries de seguretat. A més a més aquest vial transcorre dins una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), la qual cosa agreuja/impossibilita la possibilitat d'ampliar-lo o modificar-lo.
IV.-MANCA D’APARCAMENT
Al voltant i alrededors de l’edifici, no hi ha una zona d'estacionament adequada. Així, els cotxes que durant aquests tres anys, acudeixen al nou Lloc de Festes i Begudes, resten aparcats a la vora dels vials o fins i tot a la platja on atraquen petites embarcacions per després ser remolcades a la pròpia platja o trasllades pels seus propietaris.
V.- PRECEDENT AMB RESOLUCIÓ DESFAVORABLE
Fa uns anys va ser denegat el canvi d'usos a la zona de Sa Solana, dins el mateix Port de Maó, i continua a l’espera d’obtenir un ús compatible amb els usos del Port, pel que no pareix raonable que ara es concedeixi a la zona Venecia, un canvi d’ús a activitat de bar de copes, tenint en compte que és una activitat molesta dins una zona exclusivament residencial.
VI. ÚS ALIÈ ALS USOS PORTUARIS
L’ús que es vol donar a l’edifici VENECIA, es tracta d’un ús totalment aliè als usos portuaris definits a l’article 72 del Text Refós de la Llei de Ports vigent, que considera coma tals:
“A tal efecto, tienen la consideración de usos portuarios los siguientes: a) Usos comerciales, entre los que figuran los relacionados con el intercambio entre modos de transporte, los relativos al desarrollo de servicios portuarios y otras actividades portuarias comerciales. b) Usos pesqueros. c) Usos náutico-deportivos. d) Usos complementarios o auxiliares de los anteriores, incluidos los relativos a actividades logísticas y de almacenaje y los que correspondan a empresas industriales o comerciales cuya localización en el puerto esté justificada por su relación con el tráfico portuario, por el volumen de los tráficos marítimos que generan o por los servicios que prestan a los usuarios del puerto.”
L’activitat de restauració i bar de copes amb sala de Festes pretesa, i que ja s’està realitzant, no té cap mena de sentit com a ús compatible amb l’ús de Ports, únicament es pot entendre com a benefici i lucre del actual concessionari.
VII. PROCEDIMENT DE MODIFICACIÓ CONCESSIÓ.
Atès que es tracte d’una modificació de l’objecte de la concessió, s’ha de considerar una modificació substancial que d’acord amb el que disposa l’art. 88.2 del TRLPE s’ha de tramitar com una nova concessió, i no com a modificació no substancial.
Així el procediment a seguir per modificar aquesta concessió, és tramitar una nova concessió amb aquest nou objecte, que obliga a seguir tots els passos de l’article 85.2 i següents del Text Refós 2/2011 de la Llei de Ports i Marina Mercant.
VIII IMPUNITAT DE L’ACTIVITAT
S’ha de fer esment en tot cas que l'activitat de restauració i bar de copes, ja funciona des de fa tres estius de manera il·legal, sense disposar de cap tipus d’autorització ni municipal ni portuària, i sense cap administració hagi intervingut per impedir-la.
Consten denúncies formulades tant a Ports com a l’Ajuntament de Maó i la constància de la presencia de la Policia Local, per demostrar la realització dels fets, sense disposar de les oportunes autoritzacions. I ja darrerament, inclús hem acudit al Defensor del Poble per tal de procedir a impedir aquesta activitat.
Es per tot això,
Que s'oposa al canvi d'usos de la Casa Venecia, tant pels arguments de fons, com pels procedimentals i siguin tingudes en compte, aquestes al.legacions per ser de raó i haver estat presentades dins els terminis legals, i es procedeixi a la denegació del canvi d’ús per la seva impossibilitat de fons, i la nul·litat de tot l’actuat, atès que no s’ha seguit el procediment adequat, ni es disposa de l’informe preceptiu de patrimoni sobre aquest edifici.
Maó, a ......d’agost de 2018
demana el canvi d'usos de la denominada “Caseta Venecia”
Model de al·legacions que podeu modificar i emprar per presentar a Autoritat Portuària
(DEMÀ 10/08/2018 ACABA EL PLAÇ PER PODER FER-HO)
A AUTORITAT PORTUÀRIA DE LES ILLES BALEARS
D/Da.................................................................., major d’edat, titular del DN.............I........................................, amb domicili al............................................... ................., de ...............................,província de.............................................., tfn ................................................................................., davant Autoritat Portuària de les Illes Balears, em persono i
EXPOSO
1. Que en data 14 de juliol de 2018 el BOE número 170 a la secció V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales. Ministerio de Fomento, publica que Marina Deportiva Menorca S.L. demana el canvi d'usos de la denominada “Caseta Venecia”, inclosa dins la concessió, per ampliar-lo incorporant el comerç d'efectes nàutics i altres usos recreatius i de restauració.
Dintre d’aquest termini aquest interessat formula les següents i fonamentades
AL.LEGACIONS
I.- SITUACIÓ DE L’EDIFICI
L’edifici VENECIA és un edifici històric, construït sobre un sòl classificat com a urbà i qualificat com a sistema portuari SP pel PGOU de Maó. L’article 111 d’aquestes normes urbanístiques estableix que “La destinació de les àrees portuàries és la ubicació de les activitats relacionades amb el port. S’admetran els usos de tallers, magatzems, oficines i, comerç, i els serveis directament relacionats amb aquests usos, així com altres usos previstos en els seus plans especials.”
La Delimitación de Espacios y usos Portuarios (DEUP) estableix per l’anomenat edifici Venecia una nota atribució d’ús, categoria 5, relatiu al Nàutic, Esportiu, complementari, interactiu Port-Ciutat, és a dir, com a Serveis complementaris a la nàutica i serveis comercials que permetin la integració Port-Ciutat.
L’edifici Venecia està ubicat a s’Altra Banda des Port, envoltat de zona d’edificis qualificats com a zona 4d i 4e de l’àmbit del nucli urbà residencial de sant Antoni. Segons l’article 10.f de la modificació número 42 que regula aquest àmbit, únicament es permet l’ús exclusiu d’habitatge unifamiliar aïllat, per la qual cosa, no es permet cap ús no residencial, en tota la zona que envolta l’edifici Venecia.
D’aquesta forma, tant de l’establert al DEUP com al PGOU, no es possible que es pugui permetre una activitat de “launch and events”, es a dir, festes i copes, com ells mateixos es publiciten, i que contradiuen els usos legalment establerts per la legislació portuària i per la vinculació als usos del planejament.
II.- PROTECCIÓ DE L’EDIFICI
Si aquest primer argument, no fos ja prou contundent per denegar el canvi de la concessió per permetre un ús no admès, L’immoble objecte de la concessió demanial, és a dir l’Edifici Venecia, forma part del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Consell Insular de Menorca, i del Catàleg Etnològic de Patrimoni Històric Municipal de Maó.
Aquesta protecció que obliga el seu manteniment i conservació, ha de vetllar per la preservació de l’edifici, i en concret, quant a la seva definició com a: “Magatzem de barca i estris de pescador amb habitatge de dues plantes incorporada a sobre, rodejada d’aigua amb passadís d’accés.
Si això no fos suficient encara per impedir aquest nou ús que se li vol donar a l’edifici, i que perjudica aquesta naturalesa del bé, s’ha de fer constar que no consta el necessari informe de l’administració competent, és a dir, de l’Administració de protecció de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, informe preceptiu, sense el qual no es pot aprovar cap actuació sobre aquest immoble, i molt menys un canvi d’ús del mateix.
III.- ACCÉS A L’EDIFICI
El vials que comuniquen la Caseta Venècia amb la resta de l'illa tenen unes dimensions que dificulten un trànsit fluït i en condicions necessaries de seguretat. A més a més aquest vial transcorre dins una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), la qual cosa agreuja/impossibilita la possibilitat d'ampliar-lo o modificar-lo.
IV.-MANCA D’APARCAMENT
Al voltant i alrededors de l’edifici, no hi ha una zona d'estacionament adequada. Així, els cotxes que durant aquests tres anys, acudeixen al nou Lloc de Festes i Begudes, resten aparcats a la vora dels vials o fins i tot a la platja on atraquen petites embarcacions per després ser remolcades a la pròpia platja o trasllades pels seus propietaris.
V.- PRECEDENT AMB RESOLUCIÓ DESFAVORABLE
Fa uns anys va ser denegat el canvi d'usos a la zona de Sa Solana, dins el mateix Port de Maó, i continua a l’espera d’obtenir un ús compatible amb els usos del Port, pel que no pareix raonable que ara es concedeixi a la zona Venecia, un canvi d’ús a activitat de bar de copes, tenint en compte que és una activitat molesta dins una zona exclusivament residencial.
VI. ÚS ALIÈ ALS USOS PORTUARIS
L’ús que es vol donar a l’edifici VENECIA, es tracta d’un ús totalment aliè als usos portuaris definits a l’article 72 del Text Refós de la Llei de Ports vigent, que considera coma tals:
“A tal efecto, tienen la consideración de usos portuarios los siguientes: a) Usos comerciales, entre los que figuran los relacionados con el intercambio entre modos de transporte, los relativos al desarrollo de servicios portuarios y otras actividades portuarias comerciales. b) Usos pesqueros. c) Usos náutico-deportivos. d) Usos complementarios o auxiliares de los anteriores, incluidos los relativos a actividades logísticas y de almacenaje y los que correspondan a empresas industriales o comerciales cuya localización en el puerto esté justificada por su relación con el tráfico portuario, por el volumen de los tráficos marítimos que generan o por los servicios que prestan a los usuarios del puerto.”
L’activitat de restauració i bar de copes amb sala de Festes pretesa, i que ja s’està realitzant, no té cap mena de sentit com a ús compatible amb l’ús de Ports, únicament es pot entendre com a benefici i lucre del actual concessionari.
VII. PROCEDIMENT DE MODIFICACIÓ CONCESSIÓ.
Atès que es tracte d’una modificació de l’objecte de la concessió, s’ha de considerar una modificació substancial que d’acord amb el que disposa l’art. 88.2 del TRLPE s’ha de tramitar com una nova concessió, i no com a modificació no substancial.
Així el procediment a seguir per modificar aquesta concessió, és tramitar una nova concessió amb aquest nou objecte, que obliga a seguir tots els passos de l’article 85.2 i següents del Text Refós 2/2011 de la Llei de Ports i Marina Mercant.
VIII IMPUNITAT DE L’ACTIVITAT
S’ha de fer esment en tot cas que l'activitat de restauració i bar de copes, ja funciona des de fa tres estius de manera il·legal, sense disposar de cap tipus d’autorització ni municipal ni portuària, i sense cap administració hagi intervingut per impedir-la.
Consten denúncies formulades tant a Ports com a l’Ajuntament de Maó i la constància de la presencia de la Policia Local, per demostrar la realització dels fets, sense disposar de les oportunes autoritzacions. I ja darrerament, inclús hem acudit al Defensor del Poble per tal de procedir a impedir aquesta activitat.
Es per tot això,
Que s'oposa al canvi d'usos de la Casa Venecia, tant pels arguments de fons, com pels procedimentals i siguin tingudes en compte, aquestes al.legacions per ser de raó i haver estat presentades dins els terminis legals, i es procedeixi a la denegació del canvi d’ús per la seva impossibilitat de fons, i la nul·litat de tot l’actuat, atès que no s’ha seguit el procediment adequat, ni es disposa de l’informe preceptiu de patrimoni sobre aquest edifici.
Maó, a ......d’agost de 2018
Felicitacions a Marc Pons (PSOE) per evitar vessaments a nes port de Ciutadella, pero.....
quan de temps mes te que esperar Port Maó per fer lo mateix,
evitar es vessaments des clavegaram de sa riba sud
i es vessaments directes -ja que no hi ha clavegaram- de ses urbanitzacions de sa riba nord
vessaments que desde s'epoca des batlle Borja (PSOE), tenen es millor port natural des Mediterrani completament contaminat?
Senyor Marc Pons (PSOE) ralli amb es President de Autoritad Portuaria de Baleares, que vostes van decidir posar i ordenin-li que comenci ja a fer-ho, per favor.
Segons la Direccion General de Recursos Hidricos, "hay otras prioridades".
Prioridades?
Podem imaginar uns vessaments pestilents a Marbella o a Palma? i durant vint anys?
idò, aqui, si.
Port Maó, harmonia versus corrupció
L’equilibri que permet una convivència harmònica de tots els elements que intervenen dins l’àmbit portuari, ha de ser garantit i per tant controlat, com totes les coses, per unes eines absolutament democràtiques en mans de ciutadans elegits per la seva reconeguda ètica al servei del be comú.
No nomes de economia viu l’home però tampoc es pot estar esperant el manà del desert, la rendibilitat es bona en tant que no afecti als drets de les persones, la rendibilitat per se, mai no justifica la seva hegemonia.
Harmonia no es que a cada edifici de baixamar hi hagi un bar o un restaurant (restauradors, disculpeu) i no hi hagi cap casa habitada per persones que gaudeixen del port i la seva tranquil·litat o que a cada ix metres de moll hi te que haver un gran llaüt, iot o llanxa, tal que vivendes flotants que realment son i no així considerades però sense connexió a la xarxa municipal de clavegueram, també el grans vaixells com els creuers turístics que amb milers de persones a bord, tampoc se’ls hi dona servei de connexió a la xarxa sanitària.
I quan se’ls hi va prendre el lloc a les barquetes de eslores inferiors, generalment les mes utilitzades pels ciutadans d’aquet poble que tradicionalment sempre hi havien estat, durant anys i mes anys, però que al executar l’obra del port en que es modifica la riba del port els anys noranta fent-la mes alta i apujant les tarifes d’amarrament, així com també destinant mes espais a eslores grans i molt menys a petites, van ser desallotjades sota la repetidament i alhora injusta paraula de “ordenacion”.
No es un port harmònic aquell que a nes molls no hi te escales a la mar per facilitar l’embarcament i desembarcament, o tampoc ho es si no hi pot haver llenegalls on avarar ses barques per facilitar el propi manteniment, si la filera de grans iots amarrats no ens deixen veure el panorama de la magnificència del port, si no hi ha cap lloc on poder practicar el bany relaxant i saludable, i tampoc l’aprenentatge social i públic de la vela i altres esports nàutics, si no es pot practicar l’art de la pesca com tradicionalment generació rere generació s’havia fet.
Si es fa la vista grossa amb l’abocament d’aigües brutes de la central tèrmica i fecals del clavegueram quan rabosa per massa cabdal, o dels pous moures cecs que vessen també al no ser buidats pel camió bocoi amb la freqüència deguda dels mils d’habitacles de s’altre banda per culpa d’un oficialment tolerat inexistent clavegueram, moratòria rere moratòria,
si no hi ha cap espai de tipus cultural en relació al port la seva historia i cultura marítima, si el port esta massificat de terrasses de restaurants, bars i conseqüentment de cotxos, camions, autobussos i trenets turístics, etc.
Si Autoridad Portuaria de Baleares i els ajuntaments amb la connivència del Consell que hauria de vetllar pel patrimoni de Menorca, segueixen amb la seva política permissiva front a l’especulació de edificis que una vegada venuts pels seus propietaris “tradicionals” que sempre els havien mantingut en bon estat, emblancant enfronts, pintant portes i finestres i arreglant ses teulades i sobretot, habitant-los, el “nou propietari/intermediari” els tanca, no fa cap tipus de manteniment sols es desentén i fa abandó a l’espera d’una lucrativa venda.
Llavors el mares s’ha llebetxat per falta de capa de calç, ses teules trencades han fet goteres que han malmès ses bigues centenàries i algunes històriques ja que eren reutilitzades de velles arboradures de naus que havien estat desballestades aquí mateix. En resum un altre peça de patrimoni arquitectònic portuari perduda per sempre mes. ¿Per que no estan protegits es vells magatzems portuaris maonesos? ¿Tan fort es el lobby de les immobiliàries, constructors, arquitectes etc.?
L’abocaments d’edificis antics i significatius del port com, l’antic rentador públic i l’assaonador de sa Colarsega, escala de riba de sa Colarsega, s’edifici des Coll des Vent i s’hort den Poteca, sa taverna de ca na Groga o de ses Piques, s’Escorxador i tots els edificis del seu voltant, sa Font des Frares, uns preciosos edificis entre sa costa des Moret i Cas Xoriguer, es llenagall den Xoriguer, sa escala de riba i sa Caseta de sa Falua des General, escala de riba i llenagall den Cipria Garcia, escala de riba i llenagall des mestre d’aixa s’Oubercoc, magatzems de Trasmediterranea, magatzem den Bufa, llenagall de sa Riba Nova, escala embarcador de can Reines, llenagall petit de can Reines, assaonadora den Gonyalons, magatzem tenyidor des pescadors, tenyidor den Situs Redo, antic magatzem de Cavalleria, llenagall gran de cas mestre d’aixa Petrus, antiga fabrica de Gas i abans magatzems de la Royal Navy, escala de riba i magatzem de El Recreo de la Union, escala de riba i llenagall de sa Punta, llenagall de sa Lliga, escala de riba i llenagall de en Vint i quatre, llenagall gran de Corea, penyal de Sa Punta Rotge, Fabrica de Teixits “La Fabril Maonesa” magatzems de desballestament de vaixells de Cala Figuera, escala de riba del Rocamar, banyer de Al Fonduco (Na Nena), vivers de llagostes den Maspoch, podem seguir pes Castell, Sant Felip i s’Altre Banda, La Mola, Sant Felipet, es Llatzeret, s’illa Plana, s’illa del Rei.
Sa caseta den Pelaa (Venecia pels turistes i nouvinguts), centenària caseta tradicional, emblemàtica com cap altre, al estar construïda a sobre una roca enmig del port i ara totalment transformada internament i prostituïda com a “Beach Club/Lounge&Events” (en inglis/petinglis, sona millor).
Ses Casetes de La Solana, segurament unes noves “Venecia Beach Club / Lounge&Events”, ja que una de les primeres mesures preses pel nou president de Autoridad Portuaria Juan Gual de Torrella (posat a dit pel PSOE-PSM), ha segut revocar l’ordre del seu antecessor en el càrrec, Albert Pons (posat a dit pel PP) de cessió als Amics de la Mar de Port-Mao com a Centre de Patrimoni Marítim, Museu Flotant i Escola de Vela tradicional, que mai ha tingut el port i sembla que gracies a dit senyor Gual de Torrella, així continuarà.
Els magatzems històrics de la Royal Navy a s’illa Pinto (sa gran vergonya silenciosa), fa anys que s’esfondren per falta de manteniment, caldria saber si l’Armada destina colque partida pressupostaria que no acaba de arribar fins aquí, ja se sap que Cartagena cau molt enfora, sols els darrers anys que els amics de la Mar s’havien fet càrrec i un grup de voluntaris feien el manteniment.
La teulada i parets del varador es van reparar mitjançant l’ajut econòmic del Consell de Menorca.
La Basse Naval, sembla un fantasma arquitectònic.
Sa ringlada de casetes des Cos Nou, no n´ha quedat cap ni una....... però millor no continuar, seria molt cansat i sobretot depriment.
Tot el patrimoni que s’ha esbocat per tal de tapar la lamina d’aigua del port de formigó per fer nous molls al port, de trenta a quaranta anys cap aquí, ara ja son obsolets, s’ha perdut per culpa de uns anònims, o no, administradors politics que van preveure o no van voler preveure el Dic de Son Blanc.
El port maones i per gracia de la Autoridad Portuaria de Baleares, deu ser l'unic port del mon en que enlloc de creixer per tal de augmentar les seves aigues interiors i per tant la seva cabuda, l'han fet minvar, han anant tapant la llamina d'aigua amb generoses quantitats de ferros i formigo. Per que comprar terreny si la llamina d'aigua es mes barata.
Per altre banda quina ha estat la urgència del famós nou vial d’accés al Cos Nou, quan sobra espai portuari, ja que el tràfic de mercaderies sobre els nous molls construïts a costa de tapar làmina d’aigua del port- s’ha reduït molt, deixant la nova infraestructura totalment infra-utilitzada.
Si cada dos per tres surten nous casos de corrupció com ara el cas “Mar Blau” “sistemàtica” -diu el jutge- dins l’Autoridad Portuaria de Baleares on presidents posats a dit per partits politics, normalment PP i PSOE i alts funcionaris de dita autoritat portuària, han emparat l’especulació de certes empreses a costa dels drets privats de la ciutadania a poder emprar es seu port “a preus normals” o d’entitats ciutadanes històriques sense ànim de lucre que fomenten l’esport nàutic com el Club Marítim de Mao.
Aquí falla colque cosa...., massa pressió del negoci sobre l’oci o per sobre del dret ciutadà al gaudi del seu propi territori on habita i que no en te possibilitat d’un altra (que dirien els madrilenys si féssim el mateix al Estanque del Retiro?), per tant, no, no es un port harmonitzat i si no es harmonitzat es perquè o be no s’apliquen les lleis o les lleis no son justes.
Si el dret ciutadà es desplaçat pels influents interessos de unes minories, privades i/o publiques, quelcom hi ha que no funciona prou be d’una democràcia, o com deien aquells per sempre estimats “The long and winding road”
Fot oi!
Es pop de Sa Cala Sirga.
2016
PORT I CONTAMINANTS DE PRIMER ORDRE
CONEIXEU UN ALTRE POBLE EN TOT L'ESTAT QUE LI PASSI AL MATEIX?
UN PLA ESTRATÈGIC PER PORT MAÓ HA DE COMENÇAR PER TREURE ELS ELEMENTS CONTAMINANTS DE PRIMER ORDRE:
1.- LA CENTRAL ELÈCTRICA
UBICADA DINS DE L'ÀREA URBANA QUE CONTAMINA TOT L'AIRE QUE RESPIREM I ESCALFA I CONTAMINA AMB ELS SEUS ABOCAMENTS CONTINUS SES AIGUS DES PORT.
2.- LA CANONADA GENERAL DE TOT EL CLAVEGUERAM MAONÈS QUE PASSA PER TOT EL TRAM URBÀ PORTUARI,
MASSA ESTRETA PEL VOLUM DE SUCS QUE RECULL DE TOTA LA CIUTAT I QUE OBLIGA A VESSAR DINS LES AIGÜES URBANES DEL PORT, JUST PLOU UN POQUET MES DEL NORMAL (QUE ARA ES SEMPRE).
3.- CLAVEGUERAM QUE ES DEL TOT INEXISTENT A S'ALTRE BANDA.
QUANTES HABITATGES HI HA A CALA LLONGA O MILLOR ENCARA QUANTS A TOTA S'ALTRE BANDA DES PORT?
MILERS, SI I TOTS SENSE CLAVEGUERAM. MILERS DE CASES SENSE CLAVEGUERAM QUE ABOQUEN A POUS MOURE QUE S'HAN DE BUIDAR PERIÒDICAMENT TRANSVASANT A CAMIONS/BOTA AMB EL CONSEQÜENT COST PECUNIARI O ALTRE SOLUCIÓ MES BARATA I PER TANT MES GENERALITZADA ES QUE MITJANÇANT UNA CANONADA EN FORMA DE ESPINA DE PEIX, VESSEN TOT EL QUE NO HI QUEP A L'EXTERIOR, SOBRE LA TERRA DELS JARDINS QUE FILTRA FINS A TROBAR EL SUBSOL DE LLOSELLA, LLOSELLA QUE AL NO SER PERMEABLE L'ESCUP I LLISCA FINS A FER-HO CAURE SOBRE SES AIGUS DES PORT.
TRES VERGONYES COLONIALS DE LA DOBLE CENTRALITAT QUE PATIM (MADRID I PALMA).
19/10/15
UN PLA ESTRATÈGIC PER PORT MAÓ HA DE COMENÇAR PER TREURE ELS ELEMENTS CONTAMINANTS DE PRIMER ORDRE:
1.- LA CENTRAL ELÈCTRICA
UBICADA DINS DE L'ÀREA URBANA QUE CONTAMINA TOT L'AIRE QUE RESPIREM I ESCALFA I CONTAMINA AMB ELS SEUS ABOCAMENTS CONTINUS SES AIGUS DES PORT.
2.- LA CANONADA GENERAL DE TOT EL CLAVEGUERAM MAONÈS QUE PASSA PER TOT EL TRAM URBÀ PORTUARI,
MASSA ESTRETA PEL VOLUM DE SUCS QUE RECULL DE TOTA LA CIUTAT I QUE OBLIGA A VESSAR DINS LES AIGÜES URBANES DEL PORT, JUST PLOU UN POQUET MES DEL NORMAL (QUE ARA ES SEMPRE).
3.- CLAVEGUERAM QUE ES DEL TOT INEXISTENT A S'ALTRE BANDA.
QUANTES HABITATGES HI HA A CALA LLONGA O MILLOR ENCARA QUANTS A TOTA S'ALTRE BANDA DES PORT?
MILERS, SI I TOTS SENSE CLAVEGUERAM. MILERS DE CASES SENSE CLAVEGUERAM QUE ABOQUEN A POUS MOURE QUE S'HAN DE BUIDAR PERIÒDICAMENT TRANSVASANT A CAMIONS/BOTA AMB EL CONSEQÜENT COST PECUNIARI O ALTRE SOLUCIÓ MES BARATA I PER TANT MES GENERALITZADA ES QUE MITJANÇANT UNA CANONADA EN FORMA DE ESPINA DE PEIX, VESSEN TOT EL QUE NO HI QUEP A L'EXTERIOR, SOBRE LA TERRA DELS JARDINS QUE FILTRA FINS A TROBAR EL SUBSOL DE LLOSELLA, LLOSELLA QUE AL NO SER PERMEABLE L'ESCUP I LLISCA FINS A FER-HO CAURE SOBRE SES AIGUS DES PORT.
TRES VERGONYES COLONIALS DE LA DOBLE CENTRALITAT QUE PATIM (MADRID I PALMA).
19/10/15
ÀNCORES D'ALMIRALLAT, LLUISERES.
L’Ajuntament de Sant Lluís vol agrair a nen Pedro Pons Cardona, de Pedro’s Boat Centre, la cessió temporal i gratuïta, de l’àncora tipus “Almirantazgo” que ha restaurat i que ha instal·lat a Punta Prima.
L’Ajuntament de Sant Lluís va tramitar autorització davant la Demarcació de costes de les Illes Balears i s’ha concedit aquesta per un període de 4 anys.
L’àncora que va esser col·locada a finals del mes d’Abril es de tipus “Almirantazgo” i té un pes d’unes 7 Tones.
Aquesta peça s’ha col·locat a l’urbanització de Punta Prima a la zona coneguda com “Punta d’es Mabres” a un lloc on hi ha unes vistes privilegiades a l’Illa de l’Aire, donant un atractiu més a una zona que ja de per si compta amb molt d’encant.
Per aquest motiu a la imatge adjunta, es mostra l’entrega per part del Batle d’una caricatura realitzada per el reconegut editor gràfic Zaca, a Pedro Pons Cardona en mostra d’agraïment a la seva col·laboració.
Fuente: Ajuntament de Sant Lluís
Foto: facebook/amicsdesantlluis
02JUN2014
SES VERGONYES PORTUARIES
Un edifici construït sense permís, superant l'altura permesa, que enlletgeix el passeig de la Costa Llarga i impedeix la visió panoràmica del port, paralitzat per una denúncia ciutadana-ja que els serveis municipals feien els ulls grossos-el maig del 2010, encara segueix dempeus i ningú dóna l'ordre de restituir al seu estat original.
Ara i per a major escarni ha instal · lat una antena parabòlica a la façana posterior.
Qui és el promotor?
vaja desvergonyiment,
vaja peix gros.
Foto des Diari Menorca
02/07/2014
BALEARITZACIO DE PORT MAÓ
DENUNCIA:
S'ANTIGA ESCALA REIAL DE SA PUNTA DE CALES FONTS,
!!TAPADA DE FORMIGO¡¡
ENESSIM DISBARAT DE AUTORITAT PORTUARIA.
REALMENT COSTA CREURE,
¿COM ES POT ESSER TAN INSENSSIBLE?
UNA ESCALA REIAL HISTORICA DE PORT MAÓ TAPADA DE FORMIGO I
SUPLANTADA PER UNA RAMPA PEATONAL ,
RAMPA QUE PER ALTRE BANDA,
TAMBE, HAGUERA POGUT CONVIURE JUST AS COSTAT DE S'ESCALA.
IDO NO,SENÇA DEMANAR S'OPINIO DE SA GENT DES PORT, MAONESOS, CASTELLANS DES CASTELL I MENORQUINS TOTS,
COLQUE "CERVELLET TECNIC" DE AUTORITAT PORTUARIA DE PALMA
AMB EL "SI SENYOR" DELS VIRREI D'AQUI,
DISSENYA AQUESTA RAMPA I DESTROSA S'ANTIGA ESCALA PER A SEMPRE.
ELS ARQUITECTES SIGNEN SES SEVES OBRES,
ELS PINTORS TAMBE
AIXI MATEIX ELS ESCRIPTOR ¿QUI ES L'AUTOR D'AQUESTA?
NO ES SA PRIMERA VEGADA, PERO HAURIEM D'ACONSSEGUIR QUE FOS SA DERRERA.
ELEMENTS PORTUARIS JA PERDUTS EN PRO DE MES AMARRAMENTS I PERDULA D'IDENTITAT PROPIA:
-CASETA DE SA MOTORA DES GENERAL
-VIVERS DE LLAGOSTES DEN MASPOCH
-TOTS ELS ANTICS LLENAGALLS DE SA RIBA MAONESA, LLENEGALL DES MATADERO, DE MESTRE CIPRIA GARCIA, DES MESTRE D'AIXA S'OUBERCOC, LLENEGALL PETIT DE CAN REYNES, DES MESTRE D'AIXA PETRUS, DES PESCADORS DE SA PUNTA (AQUETS DOS FA UN PARELL D'ANYS), DE SA LLIGA, DE S'ESCALA DES PORT MAHON, LLENAGALL GROS DE COREA, LLENEGALL I CARRO DE VARADA DES MESTRE D'AIXA PETRUS A SA PUNTA DE CALA FIGUERETA (JAGARO), DINS CALA FIGUERETA ENCARA EN QUEDEN DOS A CADA BANDA DE SA CALA (EN PERILL), AL FONDUCU TAMBE EN QUEDEN DOS.
¿COM ES POT ESSER TAN INSENSSIBLE?
UNA ESCALA REIAL HISTORICA DE PORT MAÓ TAPADA DE FORMIGO I
SUPLANTADA PER UNA RAMPA PEATONAL ,
RAMPA QUE PER ALTRE BANDA,
TAMBE, HAGUERA POGUT CONVIURE JUST AS COSTAT DE S'ESCALA.
IDO NO,SENÇA DEMANAR S'OPINIO DE SA GENT DES PORT, MAONESOS, CASTELLANS DES CASTELL I MENORQUINS TOTS,
COLQUE "CERVELLET TECNIC" DE AUTORITAT PORTUARIA DE PALMA
AMB EL "SI SENYOR" DELS VIRREI D'AQUI,
DISSENYA AQUESTA RAMPA I DESTROSA S'ANTIGA ESCALA PER A SEMPRE.
ELS ARQUITECTES SIGNEN SES SEVES OBRES,
ELS PINTORS TAMBE
AIXI MATEIX ELS ESCRIPTOR ¿QUI ES L'AUTOR D'AQUESTA?
NO ES SA PRIMERA VEGADA, PERO HAURIEM D'ACONSSEGUIR QUE FOS SA DERRERA.
ELEMENTS PORTUARIS JA PERDUTS EN PRO DE MES AMARRAMENTS I PERDULA D'IDENTITAT PROPIA:
-CASETA DE SA MOTORA DES GENERAL
-VIVERS DE LLAGOSTES DEN MASPOCH
-TOTS ELS ANTICS LLENAGALLS DE SA RIBA MAONESA, LLENEGALL DES MATADERO, DE MESTRE CIPRIA GARCIA, DES MESTRE D'AIXA S'OUBERCOC, LLENEGALL PETIT DE CAN REYNES, DES MESTRE D'AIXA PETRUS, DES PESCADORS DE SA PUNTA (AQUETS DOS FA UN PARELL D'ANYS), DE SA LLIGA, DE S'ESCALA DES PORT MAHON, LLENAGALL GROS DE COREA, LLENEGALL I CARRO DE VARADA DES MESTRE D'AIXA PETRUS A SA PUNTA DE CALA FIGUERETA (JAGARO), DINS CALA FIGUERETA ENCARA EN QUEDEN DOS A CADA BANDA DE SA CALA (EN PERILL), AL FONDUCU TAMBE EN QUEDEN DOS.
RESULTAT: AMARRAMENTS, AMARRAMENTS
I MES AMARRAMENTS,
!!PELES, PENNYS, EUROS!!!
I MES AMARRAMENTS,
!!PELES, PENNYS, EUROS!!!
Constitución Española
Articulo 46.
Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La Ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio.
¿A qui atany ses questions de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable municipal de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable illenc de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable balear de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable municipal de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable illenc de Patrimoni?
¿Hi ha un responssable balear de Patrimoni?
Patrimoni descuidat
Es cartell de sa Diada Menorquina 2010, mos mostra com tenen d'abandonat es nostro patrimoni, vegeu ido ses mates d'herbes que coronen sa banda dreta des Moli des Compte a Ciutadella.
Talaiot de Trepuco.
Ses maquines graten es sol d'una zone des millenari Poblat de Trepuco. Es pot observar lo proper que se treballa a nes talaiot i a sa taula.
Un deu "a quien corresponda", per cert ¿qui deu ser s'irresponssable?
Un deu "a quien corresponda", per cert ¿qui deu ser s'irresponssable?
Es carreto i s'arada "fan guapo" dins s'era.
Degradacio de bens etnologics a la vista des public a Sant Lluis.
Sant Lluis municipi "europeu".
Sant Lluis municipi "europeu".
Es carreto s'ha canssat d'esperar que el posin a coberxo, pero ses rodes no.
Reutilitzacio de bens etnologics. Idees de "Mecanica Popular"
Dos pardals de un tir.
Dos objectes de patrimoni "condemnats", un vell aljub i lo que queda de sa barca del bou "Rosa Santa"
Els antics vergers de Sa Colarsega, ja no es sembren, es pous ja no treuen aigu i tot es va reconvertint en un atractiu paisagistic a peu de carretera de La Mola.
Ses ancores historiques de La Basse.
Era una bella estampa que malhauradament avui ja no es possible.
Vuit ancores historiques, algunes de notable tamany.
Vuit ancores historiques, algunes de notable tamany.
Encare no ho entenen.
Patrimoni, cultura, bens que a més a més beneficien s'industria turistica
COM POT SER QUE AMB TOTS ELS POLIGONS INDUSTRIALS/COMERCIALS QUE HI HA A S'ILLA RESERVA DE BIOSFERA, S'ILLA MUSEU A L'AIRE LLIURE, ILLA DE SA CULTURA, CONVERTIGUEM UNA ANTIGA PEDRERA -SEMISUBTERRANIA EXCAVADA A MANS- EN UN APARCAMENT DE GRANS CAMIONS I DEMES MAQUINARIA FEIXUGA.
AIXO VA PASSAR TAMBE AMB ROBADONES ON ABANS HI HAVIA UNA EMPRESA NAUTICA I UN FERROVELLER FINS QUE AMICS DE LA MAR PORT-MAÓ LA VAN RECUPERAR
AIXO VA PASSAR TAMBE AMB ROBADONES ON ABANS HI HAVIA UNA EMPRESA NAUTICA I UN FERROVELLER FINS QUE AMICS DE LA MAR PORT-MAÓ LA VAN RECUPERAR
PEDRERA -MACRO APARCAMENT DE MAQUINARIA FEIXUGA- DE CURNIA VISITEULA
MAÓ-AEROPORT, JUST PASSAT ES CAMI DE NA FERRANDA/LLUCMESSANES, TOMBAU A LA DRETA ABANS DE SA CASA VERMEA. ESTA DINS SA RUTA CICLOTURISTICA DES CONSELL INSULAR.
MAÓ-AEROPORT, JUST PASSAT ES CAMI DE NA FERRANDA/LLUCMESSANES, TOMBAU A LA DRETA ABANS DE SA CASA VERMEA. ESTA DINS SA RUTA CICLOTURISTICA DES CONSELL INSULAR.
Pedrera de Can Sampol (Es Castell)
Sa pedrera de Can Sampol, es una meravella desconeguda per sa majoria de noltros. Una obra arquitectonica de humilds i sencills mestres trencadors, feta per devall terra -una pedrera subterrania- com Robadones, pero intercalant, de tant en tant, trossos de pedrera a cel obert que donen llum i temperatura a tota sa part subterrania. Aquestes parts obertes recorden el jardins interior de ses cases romanes, els impluviums.
No es tant alta com Robadones, pero si molt extenssa.
Dissortadament s'ajuntament de Es Castell no l'ha sabuda protegir i ha permes construir a sobre d'ella, un veritable disbarat de segons quin tipus de "politics".
Potser podreu situar-vos millor si apuntem que esta a sota de Can Sampol avui anomenat Restaurante La Villa.
No es tant alta com Robadones, pero si molt extenssa.
Dissortadament s'ajuntament de Es Castell no l'ha sabuda protegir i ha permes construir a sobre d'ella, un veritable disbarat de segons quin tipus de "politics".
Potser podreu situar-vos millor si apuntem que esta a sota de Can Sampol avui anomenat Restaurante La Villa.
Bot-llaüt decoratiu.
Es una nova opcio, aquet bot-llaüt -peça de patrimoni- de moment no es perdra, ja que l'han pintat amb pintura plastica "exteriores" i fa joc amb es xalet des seu propietari.
Fantastica sensibilitat a primera linea de Port-Maó. Urbanitzacio Cala Llonga. Foto Diari Menorca 2009 oct.
Fantastica sensibilitat a primera linea de Port-Maó. Urbanitzacio Cala Llonga. Foto Diari Menorca 2009 oct.
Es Talaiot de Biniarroca calssigat per es por Polígon de Sant Lluís
¿Qui o quins van ser es responssables de atracar tant sa carretera des poligon una nes talaiot?
¿Qui era s'alcalde llavonsses? ¿I qui es regidores que hi van donar suport?
¿Quins partits politics?
¿Era aço lo que volia es poble de Sant Lluís? ¿O hi havia altres interesos?
Aquet disbarat te un costo i qualcu nes deudor.
Pero una volta fet ¿Cal permetre aquet aparcament de maquinaria feixuga tant al demunt d'un objecte de patrimoni? No seria millor Intentar recuperar sa zona fent un acces mes "pacificat", separat des poligon i sa carretera mitjançant paret seca i ajardinat i documentat per sa visita des monument.
¿Qui era s'alcalde llavonsses? ¿I qui es regidores que hi van donar suport?
¿Quins partits politics?
¿Era aço lo que volia es poble de Sant Lluís? ¿O hi havia altres interesos?
Aquet disbarat te un costo i qualcu nes deudor.
Pero una volta fet ¿Cal permetre aquet aparcament de maquinaria feixuga tant al demunt d'un objecte de patrimoni? No seria millor Intentar recuperar sa zona fent un acces mes "pacificat", separat des poligon i sa carretera mitjançant paret seca i ajardinat i documentat per sa visita des monument.
fotos de 2009, octubre
I lo mateix passa a nes talaiot de Torellonet Vell
Hi foten (perdo), un transformador de Gesa-Endesa "a fregar" sa paret des talaiot per despres recomanar que tinguem cura des monument que just al peu hi ha habitatges i un sistema de recollida de les aigues de pluja.
fotos 2009, oct.
fotos 2009, oct.
Els bouerets, la riquesa essencial del paisatge
Són en conjunt un important element del patrimoni etnològic de l’Illa, no obstan t la falta d’ús en els darrers anys els ha abocat a l’oblit i abandó
llucia pons , Maó 02/11/2008
El mapa de l’Illa dels Tresors ens ha dut a redescobrir uns bouerets que aquí i allà s’amaguen i es mostren recordant-nos un temps passat que amb la seva fràgil presència no podem oblidar.
Els petits bouerets havien servit altre temps per resguardar-hi el bestiar que es trobava enfora de les cases del lloc. Tot lloc gran que es preï, i els que s’estenen a banda i banda del camí, solen tenir un, dos o fins i tot tres bouerets escampats pel seu territori. Amb tot, els bouerets no només servien com a refugi de la ramaderia, sinó que també són una referència en l’indret en el que s’endinsen, molts cops el bosc o la marina. És així que s’apareixen en solitari, gairebé sempre com a únic element que humanitza el paisatge on es troben localitzats.
Són construccions reduïdes però amb un gran protagonisme en el seu espai, ja sigui en ple camp estratègicament situats a la vora d’un camí, com dins del bosc mai perduts entre els pins i alzines que els acullen.
Dins es conté en un sol espai que es presenta sense gairebé més interrupcions que una pilastra quan és necessària. A la paret enfrontada al portal d’entrada, que sol ser ampli amb un arc de mig punt rebaixat, s’hi troba la menjadora, que a vegades volta per les parets laterals. La menjadora és de pedra, una mica elevada, i pot estar acabada o bé amb una peça de llenya o amb peces de marès a les que hi solem trobar una anella per si s’ha de menester fermar el bestiar.
Als bouerets els acompanyen tota una sèrie d’elements que els complementen com la pallissa o un estable, que d’exist ir-hi són espais reduïts que s’integren en el volum del boueret i en els que es guardava la palla o alguna bístia durant un temps. Els bouerets, com els bouers, van precedits d’una quintana que dóna entrada als ramats que en cas d’haver-se d’acorralar a la marina sempre es feia als bouerets. Però potser el més important de tot era el fet que el boueret es convertís en un punt de subministrament d’aigua per a tots aquests animals. És així que sempre hi trobam un aljub que recull l’aigua de pluja que després s’haurà de pouar i abocar en les beurades.
Alguns bouerets rarament tenen també una era, com per exemple el de Milà Vell, era que servia per facilitar en altre temps el batre el blat d’unes tanques que es trobaven lluny de la casa i a un nivell més elevat.
Els bouerets són construccions de pedra, però el mosaic de formes i colors de les seves parets és tan gran com que cada un ha estat construït amb els materials del seu entorn. Pedra en sec, pedra i morter i pedra tallada de marès conformen els seus murs. Però el més rellevant és la combinació de diferents tècniques de construcció en pedra per tal dotar-lo de major duresa front al pas del temps. Alguns casos arriben a sorprendre’ns, com el de Milà Vell, que podem contemplar en la imatge i que juga en les seves portalades amb algunes peces de marès, les justes perquè són cares, que deixen entreveure la pedra amb una mica de morter del dins de la paret. Les obertures, bàsicament el portell d’entrada ja que de finestres no n’hi sol haver, solen estar reforçades per ser un dels punts més dèbils de l’edificació.
Els sostres dels boueres mostren altres peculiaritats, com el fet de ser la majoria d’ells de canyes entrellaçades en forma de canyís, material vegetal que mostra una resistència important al pas del temps. També poden ser taulons de llenya o fins i tot quints de marès els que conformin el sostre. La teulada està sostinguda per unes poques bigues de llenya, i es cobreix amb les teules àrabs de color vermell a dues aigües d’una teulada que dibuixa així el perfil de la façana que tan graciosament ens mira de cara.
El patrimoni etnològic i la bellesa del paisatge cultural
El patrimoni etnològic és sens dubte una de les riqueses del paisatge cultural de la nostra Illa més cabdals, i és la nostra responsabilitat cuidar-lo davant el fet irremeiable del seu canvi d’ús en alguns casos i del seu abandó en altres, com és el cas dels bouerets.
<La complexitat de la seva recuperació passa pel seu ús, que en la majoria dels casos ja no existeix en haver canviat el sistema agrícola i ramader al llarg del segle XX. Si bé és ver que alguns bouerets continuen sent refugi d’alguns animals, i uns pocs altres se cuiden per amor a l’art... la majoria estan abandonats, oblidats i mig derruïts, en alguns casos hem de parlar ja de ruïnes difícilment recuperables. L’únic consol de la ruïna dels elements construïts amb materials naturals és que no són especialment perjudicials i acaben per integrant-se novament al seu entorn.
El boueret com a unitat és en si mateix especial, però la seva transcendència creix pel conjunt d’uns bouerets que normalment es troben en indrets que no estan a la vista i que no obstant ofereixen imatges idíl·liques, a més de ser un testimoni que perviu del passat.
Els hem d’entendre com a part del conjunt construït en l’àmbit rural conformat per distints elements que lliguen en la seva relació amb el treball amb els animals però també en la de la vida al camp de la casa que sempre trobam als llocs de Menorca.
Els bouerets no han patit gairebé alteracions al llarg del temps, ens han arribat tal qual es van construir, donar-los un nou ús és en aquests moments difícil, però caldrà trobar alguna solució per salvar-los de l’oblit i salvar-los de la seva perdició.
El mapa de l’Illa dels Tresors ens ha dut a redescobrir uns bouerets que aquí i allà s’amaguen i es mostren recordant-nos un temps passat que amb la seva fràgil presència no podem oblidar.
Els petits bouerets havien servit altre temps per resguardar-hi el bestiar que es trobava enfora de les cases del lloc. Tot lloc gran que es preï, i els que s’estenen a banda i banda del camí, solen tenir un, dos o fins i tot tres bouerets escampats pel seu territori. Amb tot, els bouerets no només servien com a refugi de la ramaderia, sinó que també són una referència en l’indret en el que s’endinsen, molts cops el bosc o la marina. És així que s’apareixen en solitari, gairebé sempre com a únic element que humanitza el paisatge on es troben localitzats.
Són construccions reduïdes però amb un gran protagonisme en el seu espai, ja sigui en ple camp estratègicament situats a la vora d’un camí, com dins del bosc mai perduts entre els pins i alzines que els acullen.
Dins es conté en un sol espai que es presenta sense gairebé més interrupcions que una pilastra quan és necessària. A la paret enfrontada al portal d’entrada, que sol ser ampli amb un arc de mig punt rebaixat, s’hi troba la menjadora, que a vegades volta per les parets laterals. La menjadora és de pedra, una mica elevada, i pot estar acabada o bé amb una peça de llenya o amb peces de marès a les que hi solem trobar una anella per si s’ha de menester fermar el bestiar.
Als bouerets els acompanyen tota una sèrie d’elements que els complementen com la pallissa o un estable, que d’exist ir-hi són espais reduïts que s’integren en el volum del boueret i en els que es guardava la palla o alguna bístia durant un temps. Els bouerets, com els bouers, van precedits d’una quintana que dóna entrada als ramats que en cas d’haver-se d’acorralar a la marina sempre es feia als bouerets. Però potser el més important de tot era el fet que el boueret es convertís en un punt de subministrament d’aigua per a tots aquests animals. És així que sempre hi trobam un aljub que recull l’aigua de pluja que després s’haurà de pouar i abocar en les beurades.
Alguns bouerets rarament tenen també una era, com per exemple el de Milà Vell, era que servia per facilitar en altre temps el batre el blat d’unes tanques que es trobaven lluny de la casa i a un nivell més elevat.
Els bouerets són construccions de pedra, però el mosaic de formes i colors de les seves parets és tan gran com que cada un ha estat construït amb els materials del seu entorn. Pedra en sec, pedra i morter i pedra tallada de marès conformen els seus murs. Però el més rellevant és la combinació de diferents tècniques de construcció en pedra per tal dotar-lo de major duresa front al pas del temps. Alguns casos arriben a sorprendre’ns, com el de Milà Vell, que podem contemplar en la imatge i que juga en les seves portalades amb algunes peces de marès, les justes perquè són cares, que deixen entreveure la pedra amb una mica de morter del dins de la paret. Les obertures, bàsicament el portell d’entrada ja que de finestres no n’hi sol haver, solen estar reforçades per ser un dels punts més dèbils de l’edificació.
Els sostres dels boueres mostren altres peculiaritats, com el fet de ser la majoria d’ells de canyes entrellaçades en forma de canyís, material vegetal que mostra una resistència important al pas del temps. També poden ser taulons de llenya o fins i tot quints de marès els que conformin el sostre. La teulada està sostinguda per unes poques bigues de llenya, i es cobreix amb les teules àrabs de color vermell a dues aigües d’una teulada que dibuixa així el perfil de la façana que tan graciosament ens mira de cara.
El patrimoni etnològic i la bellesa del paisatge cultural
El patrimoni etnològic és sens dubte una de les riqueses del paisatge cultural de la nostra Illa més cabdals, i és la nostra responsabilitat cuidar-lo davant el fet irremeiable del seu canvi d’ús en alguns casos i del seu abandó en altres, com és el cas dels bouerets.
<La complexitat de la seva recuperació passa pel seu ús, que en la majoria dels casos ja no existeix en haver canviat el sistema agrícola i ramader al llarg del segle XX. Si bé és ver que alguns bouerets continuen sent refugi d’alguns animals, i uns pocs altres se cuiden per amor a l’art... la majoria estan abandonats, oblidats i mig derruïts, en alguns casos hem de parlar ja de ruïnes difícilment recuperables. L’únic consol de la ruïna dels elements construïts amb materials naturals és que no són especialment perjudicials i acaben per integrant-se novament al seu entorn.
El boueret com a unitat és en si mateix especial, però la seva transcendència creix pel conjunt d’uns bouerets que normalment es troben en indrets que no estan a la vista i que no obstant ofereixen imatges idíl·liques, a més de ser un testimoni que perviu del passat.
Els hem d’entendre com a part del conjunt construït en l’àmbit rural conformat per distints elements que lliguen en la seva relació amb el treball amb els animals però també en la de la vida al camp de la casa que sempre trobam als llocs de Menorca.
Els bouerets no han patit gairebé alteracions al llarg del temps, ens han arribat tal qual es van construir, donar-los un nou ús és en aquests moments difícil, però caldrà trobar alguna solució per salvar-los de l’oblit i salvar-los de la seva perdició.
